L’IRTA exposarà en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel-Eurofruit les seves estratègies per contribuir al desenvolupament sostenible del sector agrari
La Fira Agrària de Sant Miquel i Eurofruit, que tindran lloc del 29 de setembre al 2 d’octubre de 2016, acolliran la jornada “Reptes i adaptacions de l’agricultura al canvi global”, que impartiran un grup d’experts coordinats des de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Durant la sessió s’analitzaran els factors determinants al segle XXI per a l’avenç socioeconòmic del sector agropecuari, els quals, en qualsevol model de societat existent, són alimentar la població, disposar d’energies renovables, salvaguardar el medi ambient i suprimir la desigualtat. Tots ells estan determinats per l’ús racional i eficient del sòl, de l’aigua, de l’energia, de la biodiversitat, etc. I en tots ells l’agricultura té un paper fonamental, ja que aquesta es basa en l’aprofitament de la producció primària del planeta en benefici de la nostra espècie.
Per tal d’atendre la demanda d’aliments en l’any 2050 caldrà un increment de la producció del 60% des dels anys 2005/2007 a l’any 2050, distribuït en un augment de 77% en els països en desenvolupament i un augment de 24% en els països desenvolupats.
Les accions que es debatran passen per desenvolupar un esquema funcional del sector agroalimentari des de l’actualitat fins al 2050, esquema que se cenyirà a les estratègies dissenyades i aplicades des de les diferents administracions europea, espanyola i catalana (principalment el DARP). És el cas de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, les diferents representacions estatals en la Global Research Alianze on Agricultural Greenhouse Gases, l’Estratègia del 4 x 1000 derivada de la COP 21 de Paris (2015) —en les que l’IRTA hi està força involucrada— o l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Aquestes estratègies es focalitzen en dues grans línies de treball: les que promouen l’adaptació del sector agroalimentari al canvi global i les que mitiguen els efectes de l’agricultura. L’adaptació ha de permetre assumir el repte de contribuir a la modernització, la competitivitat i el desenvolupament sostenible dels sectors agrari, alimentari i aqüícola, al subministrament d’aliments sans i de qualitat per als consumidors i, en general, a la millora del benestar de la població. La norma general seria produir el mateix (o una mica més) però millor, dins dels més estrictes criteris de qualitat de producte, ambiental i de paisatge.
Cal destacar que si bé no tot Catalunya està sota el règim climàtic mediterrani, bona part d’ella sí que ho està, especialment l’àmbit agrícola. Aquest fet reforça encara més el plantejament de l’IRTA, ja que la regió mediterrània, com ha estat descrita en el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) del 2013, és un hot spot (punt calent) del canvi climàtic per a aquest segle.
La conca mediterrània és una de les àrees més susceptibles del món de patir els efectes del canvi global. A més, el 60% dels països del món pobres en aigua es troben en aquesta zona. S’espera que la demanda d’aigua a la regió augmenti en un context d’un clima futur més sec i càlid, fet que afectarà el subministrament per a la indústria, l’agricultura, els usos urbans i els sistemes naturals. Les previsions de l’IRTA, basades en dades del Servei Meteorològic de Catalunya, indiquen una disminució en la disponibilitat d’aigua propera a un 25% per a finals del segle XXI a Catalunya.
