Les novetats del sector del reg a la fira de Sant Miquel-Eurofruit

Especial èmfasi en la millora de l’eficiència en l’ús dels recursos hídrics destinats a l’agricultura

Els professionals que visitin la Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit, certàmens paral·lels que tindran lloc del 26 al 29 de setembre a la Fira de Lleida, trobaran una àmplia gamma de serveis i novetats relacionades amb la modernització dels sistemes de reg i l’aplicació de noves tecnologies en la seva programació per tal de millorar l’eficiència en l’ús dels recursos hídrics destinats a l’agricultura. Enguany hi participen Ongrub Medi Ambient, SL, Hidromatic Ponent, SL, Regs RM 2008, SL i Hidrolec, SL.

Regs RM 2008, SL serà present un any més a la Fira de Sant Miquel-Eurofruit.L’empresa de l’Ametlla del Vallès (el Vallès Oriental) és especialista en el sector del reg agrícola i comercialitza enrotlladors de reg, productes per a sistemes de reg (tant d’aspersió com de degoteig), sistemes de cobertura total d’aspersors, i du a terme impermeabilitzacions de basses, obres hidràuliques i sistemes de bombeig. Els productes i serveis que ofereix són màquines enrotlladores i canons, pivots, aspersors de reg, equipaments de goteig, mànegues, cintes de goteig, basses, motors i bombes agrícoles, generadors, vàlvules i canonades i accessoris.

L’empresa subministra cada vegada més instal·lacions de reg automatitzades, que són utilitzades pels propietaris de petites i grans superfícies agrícoles i ofereixen un estalvi significatiu d’aigua i energia, atès que poden usar-se programadors per determinar les hores i la quantitat d’aigua. Actualment, les instal·lacions més comunes són els sistemes de reg per enrotllador, el pivot i els sistemes de reg per aspersió i per degoteig.

Ongrub Medi Ambient, SL,firma de Lleida,es dedica a la comercialització, el projecte, l’execució d’obra i el manteniment de sistemes de reg (degoteig i aspersió), estacions de bombament, comunitats de regants, filtració, automatisme, regs de jardineria, xarxes d’aigua potable, piscines i tractament d’aigües. En el món de l’agricultura, l’empresa es dedica al reg (per goter, aspersió, antigelada i enterrat), les automatitzacions, la impermeabilització de basses i pantans, els serveis de reparació i manteniment i la canalització de sèquies, a més de fer el projecte i les obres de modernització de comunitats de regants. 

Hidromatic Ponent, SL, empresa de Soses (el Segrià),presentarà a la Fira de Sant Miquel el seu sistema integral d’instal·lacions de reg, des de la venda de materials fins al servei tècnic post-venda. Agrupa en una sola empresa l’assessorament agronòmic, el disseny hidràulic, els processos de fabricació del capçal de reg, casetes prefabricades, caldederia en acer i en polietilè, electricitat, electromecànica, automatismes de reg, excavacions, premuntatge, transport i postvenda. També presentarà les seves innovacions tecnològiques per solucionar els problemes reals dels seus clients, com ara els hidrants de llarga durada, sistema d’injecció de purins, bombejos solars, sistemes d’optimització energètica, monitorització i gestió de canonades laterals i comunitats de regants.

Hidrolec, SL,empresa familiar d’Altorricó (Osca),es dedica fonamentalment al tractament de l’aigua i l’electricitat en tots els seus vessants: xarxes hidràuliques, perforacions, bombes, electricitat, energies alternatives, regs, telegestió i tractaments d’aigua.

La importància dels regadius
Els regadius han adquirit en les darreres dècades un valor cada cop més elevat i l’ús més eficient d’aquest recurs en tots els sectors és una prioritat. Segons l’estudi El regadiu a Catalunya, de Joan Oca Baradad, de la UPC, la superfície regada a Catalunya ocupa 226.323 ha, cosa que representa el 19,4% de la superfície agrària útil. El consum d’aigua associat als usos agraris significa un 72,6% del consum total d’aigua, mentre que el volum d’aigua destinada a usos urbans, que incorporen el consum domèstic i l’industrial, representa aproximadament un 27,4%.                  

A la conca mediterrània tradicionalment s’ha donat una importància enorme al regadiu com a element determinant en la producció agrària, així com en la disminució del risc de pèrdua de les collites a causa de l’escassetat de precipitacions a l’estiu i a la seva enorme variabilitat. Això ha fet que s’esmercin grans esforços en la construcció de nous regadius que han tingut una incidència molt important en el desenvolupament econòmic i en la densitat de població de les àrees on s’han implantat.

L’agricultura de precisió brillarà amb llum pròpia a la fira de Sant Miquel – Eurofruit 2019

Tindrà una presència destacada tant en l’àrea d’exposició com en les activitats professionals que es desenvoluparan paral·lelament a la mostra. 

L’agricultura de precisió tornarà a ser una de les protagonistes de la 65a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 34a edició del saló Eurofruit, certàmens que tindran lloc del 26 al 29 de setembre en el recinte de la Fira de Lleida amb més de 300 expositors d’una desena de països diferents. L’agricultura de precisió —entesa com el conjunt de tècniques que permeten aplicar els recursos a un conreu de manera localitzada d’acord amb les seves necessitats, mitjançant la integració de l’experiència agronòmica amb les tecnologies de la informació— tindrà una presència destacada tant en l’àrea d’exposició com en les activitats professionals que es desenvoluparan paral·lelament a la mostra. 

Així, Sant Miquel i Eurofruit acolliran nombroses novetats relacionades amb l’agricultura de precisió en àmbits com els drons, el fred industrial, els sistemes de reg, les solucions informàtiques per a la gestió d’explotacions agrícoles i ramaderes, la gestió dels costos i recursos, la gestió de les obligacions administratives i legals, i l’ús dels sistemes avançats de guiatge amb GPS per a vehicles agrícoles, entre altres.

En els darrers anys, i juntament amb l’agricultura sostenible, l’agricultura de precisió és una de les tendències més clares en el món agrari. Els professionals del camp valoren cada cop més els avantatges de l’agricultura de precisió, que posa a la seva disposició tota la informació i facilitats necessàries per controlar les variacions agronòmiques dins de la parcel·la i establir controls i mesures pel que fa al metre quadrat del terreny, el conreu, la fertilització, la sembra, la sega i la collita.

Els principals objectius de l’agricultura de precisió són la disminució de recursos costosos, la reducció dels contaminants ambientals, el millor aprofitament de la maquinària agrícola, el fet de facilitar la gestió de l’explotació agrícola i l’increment de la producció.

La pràctica de l’agricultura de precisió es pot dur a terme segons dues metodologies: la basada en mapes digitals d’informació (a partir d’un mapa de la parcel·la amb la distribució de les variables fet amb GPS se’n fa un de nou on es mostra què s’ha de fer en cada punt (intensitat de l’operació o dosi de producte a aplicar) i la basada en sensors i en temps real (la presa de dades, la decisió i l’actuació es duen a terme en temps real mentre el tractor i l’equip es van desplaçant per la parcel·la).

Balanç molt positiu de Sant Miquel amb més visitants i un bon volum de negoci

L’increment de públic, empreses i superfície d’exposició consoliden Sant Miquel i Eurofruit com la trobada firal de referència del sector agrari

 

La Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit tanca avui les portes amb un balanç molt positiu tant pel que fa als resultats comercials com al nombre de visitants i al desenvolupament general del doble certamen. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha anunciat que s’han assolit els 130.000 visitants (una xifra 10% superior a la de l’edició anterior), un increment tant de visitants professionals com de gran públic que “consolida aquesta fira com un dels grans esdeveniments econòmics i socials de la ciutat”. Aquesta dada s’afegeix al ja comentat augment d’expositors, 325 en total (10 més que l’any passat), en el que destaca a més la incorporació d’empreses noves i firmes de tractors. Cal recordar igualment que la superfície d’exposició ha estat enguany de 64.000 m2, un 30% superior a l’edició anterior.

D’altra banda el balanç comercial per part dels expositors ha estat força positiu en general, tant pel que fa al nombre de vendes com quant al volum de contactes portats a terme, fet que consolida la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit en la fira agrària referent del sector.

Un altre aspecte a destacar ha estat el de les jornades tècniques i professionals, un dels principals valors afegits de la fira, amb més de 60 propostes de tot tipus. Aquest programa d’activitats és un dels motors més importants de dinamització de la fira, amb una destacada afluència a totes elles. Centrades en bona part en la innovació i l’aplicació de les TIC (Concepte Smart Agro o Rural Smart o Agricultura de precisió), aquestes jornades són també la constatació evident de l’esforç de Fira de Lleida per adaptar-se a les noves demandes i exigències del món agrari.

El posicionament internacional de la trobada firal s’ha reforçat igualment amb el creixement d’empreses de fora i de les delegacions de diferents i nous països que han visitat l’esdeveniment firal, presència estrangera que fan de Sant  Miquel i Eurofruit un referent tant a nivell de l’Estat espanyol com a nivell internacional, especialment en l’àmbit del sud d’Europa.

És interessant recordar que els guardons convocats en el marc de la fira -el  Premi del Llibre i de l’Article Tècnic Agraris i el Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària- converteixen Sant Miquel i Eurofruit en l’únic gran esdeveniment firal agrari que premia i posa en valor les obres de recerca i innovació editades en qualsevol de les llengües de l’estat, en el primer cas, i que visibilitza i reconeix el nou sector d’empreses emergents de base tecnològica (Start Up) que aporten noves solucions per a una gestió més eficient de les explotacions, en el segon.

Cal afegir per últim que la fira ha comptat amb el màxim suport institucional, amb la presència de les autoritats més rellevants del país (president i vicepresident de la Generalitat, ministre i consellera d’Agricultura, etc.).

 

 

El ministre d’Agricultura es compromet a incrementar les mesures contra la pesta porcina

Durant la cloenda de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit, Luis Planas estén la mà del Govern central per dialogar i treballar amb els representants agraris

 

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, s’ha compromès a incrementar les mesures de vigilància per evitar l’entrada de la pesta porcina africana a l’Estat, amb la col·laboració del sector ramader i de les diferents administracions autonòmiques, i també ha volgut tranquil·litzar el sector porcí –unes 20.000 persones hi treballen a Catalunya– perquè no hi ha un risc immediat que l’epidèmia afecti el territori. Durant l’acte de cloenda de la 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33a edició d’Eurofruit, el titular d’Agricultura ha apuntat entre les mesures a reforçar el programa de control veterinari i la seguretat en les granges, el transport dels animals i les reunions amb les societats de caçadors i ha recordat que, gràcies a una iniciativa seva, s’ha prohibit l’enviament de porcs senglars assilvestrats entre països de la Unió Europea.

Luis Planas ha remarcat que el Govern d’Espanya estén la seva mà per “dialogar, col·laborar i treballar de manera positiva” amb els representants dels agricultors i els ramader de Catalunya i l’Estat per vetllar pels interessos dels agricultors i els ramaders i, en general, pels ciutadans. El titular d’Agricultura ha mostrat la seva preocupació per la nova Política Agrària Comuna (PAC) a partir del 2021, que ha dit que ha de donar suport als agricultors i els ramaders “actius”, i pel canvi climàtic i la incorporació dels joves i les dones al camp.

D’altra banda, Planas també ha manifestat que el seu ministeri treballa per protegir als productors de fruites i hortalisses davant la gran distribució, promovent la seva unitat i regulant millor en l’àmbit estatal i europeu qüestions com la venda a pèrdues. A més, es vol promocionar les produccions d’aliments de qualitat i la creació de noves varietats per guanyar nous mercats.

El ministre d’Agricultura ha recordat que l’any passat Espanya va exportar productes agraris per valor de 10.600 milions d’euros (un 5% més que el 2016) i que de cada 5 euros d’exportacions d’aliments i begudes 1 euro correspon a empreses catalanes.

L’alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fira de Lleida, Fèlix Larrosa, ha reivindicat la capitalitat i el lideratge polític i econòmic de Lleida més enllà dels seus límits administratius, com ho demostra la reunió mantinguda en el marc de la fira amb alcaldes de la Franja per impulsar projectes de cooperació interterritorial. Larrosa també ha apostat per un desenvolupament econòmic sostenible i respectuós amb el medi ambient i per l’excel·lència en el món agrari, que exemplifica la marca Horta de Lleida. El paer en cap ha reivindicat la necessitat de potenciar les infraestructures de l’Horta, com la modernització del seu reg, per al qual ha demanat el suport del Govern central. Larrosa ha manifestat que Lleida vol liderar la digitalització del sector agrícola, per la qual cosa compta amb el nou projecte de l’Oficina d’Atracció d’Inversions, el creixement continu del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida i el desenvolupament del nou polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans, que han de ser espais per l’economia del coneixement dels sectors tecnològic i agroalimentari d’alt valor afegit. Finalment, el paer en cap ha demanat al ministre d’Agricultura que vetlli per l’augment del cabal ecològic del riu Segre, tot aprofitant la reducció de l’ús agrícola de l’aigua pels projectes de modernització, com també un pla de prevenció i protecció del sector ramader davant la pesta porcina africana.

El delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, ha explicat que durant la seva estada als dos certàmens ha pogut copsar de primera mà les reivindicacions dels professionals del món rural que li han tramès la necessitat de tenir una visió estratègica del sector agrícola i ramader que passa per augmentar la partida pressupostària que s’hi destina actualment, la preocupació pel relleu generacional, els baixos preus de la fruita, la importància per fer una forta aposta per la modernització tecnològica dels regadius i que la nova Política Agrària Comuna (PAC) a partir del 2021 ajudi a fixar la població al territori. Farré ha fet palès el compromís de la Generalitat de Catalunya per buscar l’entesa i mantenir un diàleg constant amb les altres administracions i els representants del sector per treballar de la mà en pro del món agrari.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha ressaltat el paper que té Sant Miquel-Eurofruit com a aparador de les novetats en tecnologia i maquinària per a la producció i la comercialització agroalimentària de les terres de Lleida i com a punt de trobada i espai de debat dels professionals del sector agrari, com també a referència social per als pobles del voltant.

En el decurs de l’acte de cloenda s’ha lliurat el 22è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària, que ha correspost a un sistema de reg i fertilització WatmanPRO idoni per visualitzar les operacions efectuades a través del telèfon mòbil i altres dispositius, presentat per l’empresa AKIS Research, S.L. (primer guardó); un polvoritzador amb sistema d’aplicació d’ozó en tractaments fitosanitaris,  presentat per l’empresa Maquinària Atomitzadora, SL (segon guardó), i un accessori de distribució de purins de mànegues, presentat per la firma Maquinaria Agrícola PLUMED, S.L. (tercer premi).

També s’ha lliurat el guardó a l’obra Inmunidad lactogénica en la cerda: enfoque práctico, de Lorenzo José Fraile, guanyadora de la 47a edició del Premi del Llibre Agrari, i a Cartografía de Cynodon dactylon en viñedo mediante imágenes UAV y tecnología OBIA para un uso sostenible y localizado de herbicida, de diversos autors, que s’ha endut la 3a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari.

 

 

 

Productes de més qualitat i directament al consumidor

Conferència desenvolupada en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit

Una nova plataforma online per posar en contacte productors i consumidors finals de fruites i hortalisses

 

La Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit han acollit avui la presentació d’una plataforma online que ofereix eines digitals gratuïtes per facilitar la venda directa de productes, en aquest cas fruites i hortalisses, entre productors i consumidors. Agroboca és una plataforma online que ha impulsat un grup operatiu d’innovació en digitalització de canals curts en la comercialització de fruites i verdures. La plataforma, que actua com a canal de venda complementari als que ja existeixen actualment, té l’objectiu d’escurçar el canal convencional de venda, en el que intervenen molts intermediaris, amb dues finalitats clares: que el client aconsegueixi més qualitat de producte i que el productor obtingui una major renda agrària. L’estalvi que suposa la no intervenció d’aquests intermediaris es pot invertir en l’obtenció de productes de major qualitat i a un preu més raonable per les parts.

Segons José Luis Fernandez, promotor d’Agroboca, la idea és crear un canal de mínima intervenció complementari als e-commerce que ja existeixen i on el consumidor pugui escollir productes o productors directament, en origen, atenent a diferents criteris com per exemple productes de temporada o cultius ecològics i també segons criteris de procedència o preu. D’altra banda, mitjançant aquesta plataforma, els productors poden compartir el cost que comportaria la creació d’una botiga online pròpia, com ara la logística, el màrqueting, la captació de clients i la visibilitat en els mercats.

Cal remarcar que crear una botiga online mitjançant aquest canal de venda directe és totalment gratuït i que, a banda d’oferir la possibilitat de fer vendes al major, també permet la venda de collites a l’engròs sense envasar i la possibilitat de crear tendes perquè els grups de consum es puguin organitzar per comprar i vendre de forma directa.

 

 

Generalitat i organitzacions agràries veuen perills en la nova PAC

Jornada desenvolupada en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit

Unanimitat en la crítica al fet que s’apliqui un sol pla estratègic per a tot l’Estat que no tingui en compte la realitat agrària catalana

 

La Generalitat de Catalunya i les organitzacions agràries catalanes participants en la Jornada sobre la Política Agrària Comuna (PAC) post 2020, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, han coincidit en que la reforma de la PAC comporta diversos riscos derivats de la introducció de normatives molt exigents en la gestió agrària, la reducció del pressupost i el fet que s’apliqui un sol pla estratègic per a tot l’Estat que no tingui en compte la realitat agrària catalana. Inaugurada per Teresa Jordà i Roura, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, la jornada s’ha desenvolupat en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit.

En el decurs de la trobada Carles Vicente, responsable d’Organització d’Unió de Pagesos, ha advocat per lluitar per evitar la retallada del pressupost ja que considera que és il·lògic “reduir els ajuts mentre s’incrementen les exigències al sector agrari, moltes de les quals no es podran complir”.  Vicente ha considerat que resulta excessiu haver de condicionar, amb més obligacions en matèria de medi ambient (l’anomenada condicionalitat), un 40% dels fons destinats a ajuts al desenvolupament rural.

Igualment, UP considera que cal centrar els ajuts directes de la PAC en els agricultors per als quals l’explotació agropecuària suposi una part significativa de la seva economia, és a dir, adreçats a la figura de l’agricultor actiu, definida a l’Estat espanyol a partir del 2019, com aquell a qui l’activitat agropecuària suposa l’obtenció d’uns ingressos agraris d’almenys del 25% dels ingressos totals.

En un altre àmbit, Vicente també ha denunciat el funcionament de les reserves de crisi, ja que sovint no s’han pogut aplicar (com per exemple en el cas de la crisi de la fruita) “per manca d’elements objectius a l’hora de gestionar-les”.

Jordi Vidalsecretari tècnic de JARC, ha considerat que “ara més que mai és necessari un suport a la renda de l’agricultor i al ramader” ja que aquests no tenen llibertat de producció —per exemple en els àmbits dels transgènics, els fertilitzants químics o les carns hormonades— en el marc d’una economia cada cop més globalitzada en la que certs països sí permeten aquestes pràctiques.

Vidal també ha criticat la caiguda de la renda agrària, afirmant que “els barems oficials per valorar aquest tema són una trampa, ja que no es valora la gran quantitat d’hores que dediquen els pagesos a les seves explotacions agràries” i demanant millors polítiques econòmiques i fiscals per als professionals del camp.

El representant de JARC considera que el pla estratègic que es derivi de la reforma de la PAC també ha de tenir cura de l’explotació familiar agrària i que ha de tenir en compte la cadena de valor a nivell europeu, amb una nova distribució dels marges, i aconseguint que els beneficis arribin al productor.

Xavier Pié, vicepresident primer de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), també considera que cal “regionalitzar” el pla estratègic la nova PAC per adaptar-la a cada comunitat, però també ha demanat que la Generalitat no redueixi el pressupost destinat al sector agrari. Pié ha defensat els programes operatius destinats a les organitzacions agràries, però considera que els 7,8 milions d’euros destinats a Catalunya són insuficients i que cal buscar fons addicionals.

El representant de la FCAC ha afirmat que no veu malament l’anomenat capping (limitació de l’ajut màxim per explotació) si els fons resultants es dediquen als programes operatius. Finalment, ha a dit que és excessiu el nivell d’exigència per al programa de la fruita i l’horta, que en l’àmbit mediambiental ha passat del 10 al 20% i que en l’àmbit de la innovació és del 5%.

El director general de Desenvolupament de la Conselleria d’Agricultura, Oriol Anson, considera que la Comissió Europea ha de tenir en compte les necessitats reals del sector primari a Catalunya. El Govern de la Generalitat reclama la regionalització dels fons i que els plans estratègics s’estableixin a nivell territorial amb l’objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts, ja que “les diferents comunitats de l’Estat tenen realitats molt diferents”. El representant de la Generalitat consideraria idoni que “Madrid traspassés una partida econòmica al Govern català per tal que aquest fes el seu propi pla estratègic en funció de les necessitats reals del camp català”.

 

 

 

El compost, una manera de potenciar l’economia circular

L’objectiu de la jornada és difondre les propietats d’aquest fertilitzant orgànic i promoure la seva utilització massiva 

 

L’Associació de plantes de compostatge de Catalunya, Composcat, que agrupa plantes privades de compostatge de tot Catalunya, ha explicat avui, dins del marc de la Fira de Sant Miquel, que el compost encaixa perfectament amb tots els criteris d’economia circular. “És el que volem posar en valor i potenciar”, ha dit Ferran Guanyabens, president de l’Associació.

En la jornada “El compost, cultius amb futur”, tècnics especialistes i usuaris del compost, han explicat que es tracta d’un producte que s’obté de matèries orgàniques, moltes vegades en forma de deixalles o de residus, i que el seu aprofitament és molt important en l’economia de la nostra societat. Guanyabens ha dit que originàriament les mateixes explotacions —en les granges, per exemple— ja practicaven el que ara coneixem com economia circular, ja que aprofitaven el rebuig orgànic per adobar les seves terres. “Ara, des de l’Associació, intentem divulgar el desenvolupament i la impulsió del compostatge com a activitat mediambiental, que contribueix a la sostenibilitat de l’activitat agrícola, a la protecció del sòl i a la seva fertilitat”, ha explicat.

Alhora, Guanyabens ha comentat  que es tracta de donar una solució ambientalment òptima al tractament dels residus orgànics procedents de l’agricultura i la ramaderia, de la indústria alimentària i dels residus domèstics.

El president de l’Associació considera que el compost, com a fertilitzant orgànic, té propietats molt positives i es pot utilitzar de manera molt més generalitzada. Assegura també, que a les Terres de Lleida hi ha bons productors de compost que produeixen grans quantitats. Cal recordar que una de les principals plantes de compostatge es troba a Alguaire.

A la jornada, que ha comptat amb un gran nombre d’assistents, hi ha participat José Muñoz, director del laboratori Eurofins, que ha parlat sobre el valor del compost. Elena Puigpinòs, del Servei de Sols i Gestió Medioambiental de la Producció Agrària del DARPA, i Toni Tarrida, pagès, han presentat l’experiència de l’aplicació de compost al cereal. L’enginyer agrònom Pere Villar, ha explicat l’ús sostenible dels adobs orgànics, i, finalment Josep Ramon Sainz de la Maza, enginyer agrònom, ha parlat dels components del compost i les seves propietats.

 

 

La consellera d’Agricultura destaca en la inauguració de Sant Miquel-Eurofruit el gran “desplegament” del seu departament als dos certàmens

Bona sintonia entre les administracions i el sector per treballar plegats pel món agrari

La titular del DARP repassa les accions que està duent a terme el Departament per impulsar el valor dels productes agroalimentaris sostenibles i l’excel·lència alimentària

 

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, ha constatat aquest matí durant l’acte inaugural de la 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33a edició d’Eurofruit la bona sintonia que existeix en l’actualitat entre les diferents administracions i el sector agrari i ramader per treballar plegats pel món rural. “És un honor majúscul per a mi ser a la fira i crec que una no pot ser consellera d’Agricultura sense haver passat mai per Sant Miquel-Eurofruit, la gran trobada dels professionals del món agrari i ramader de referència al sud d’Europa”, ha remarcat Jordà. “De fet –ha continuat– vull fer esment del gran desplegament que el DARP i la Generalitat estan duent a terme en aquesta edició d’ambdós certàmens, amb la presència de nombrosos directors generals i la meva estada a Lleida durant els quatre dies que duraran els salons”.

La titular del DARP ha fet esment de les accions que el seu departament està duent a terme a tot Catalunya i, molt especialment a les comarques lleidatanes, per impulsar el valor dels productes agroalimentaris sostenibles i l’excel·lència alimentària; la potenciació de la venda de proximitat, amb l’organització del Benvinguts a pagès!, la Setmana Bio o el decret de la venda de la llet crua de vaca; l’ordenació de la gestió dels espais agraris i l’afavoriment del relleu generacional al sector per mitjà de la futura Llei d’Espais Agraris de Catalunya, o la continuació de la modernització del regadiu.

Com a fet remarcable, la consellera ha manifestat el gran esforç en recursos humans i materials que la Generalitat de Catalunya està fent en l’àmbit de la sanitat vegetal i animal i, en aquest sentit, ha dit que des de fa mesos diferents conselleries treballen colze a colze aplicant mesures de control per evitar que la pesta porcina africana s’introdueixi a Catalunya.

L’alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fira de Lleida, Fèlix Larrosa, ha destacat la tasca que la Paeria està fent des de fa anys a l’Horta de Lleida, amb les inversions per al manteniment de camins, el nou servei de mobilitat (taxis a demanda), la recollida de residus i el reforç de la seguretat ciutadana, entre d’altres. També ha dit que s’està finalitzant un Pla de Telecomunicacions o Digitalització del territori i ha recordat l’aprovació, amb el suport majoritari dels grups municipals, del Pla d’Usos de l’Horta, que defineix el futur de la zona, incorpora mesures per promoure l’activitat agrària i la comercialització dels productes (com ara la marca “Horta de Lleida”), millora els serveis i les infraestructures, garanteix la qualitat del medi ambient i el paisatge i dóna a conèixer el seu patrimoni i els valors socioculturals de manera compatible amb l’agricultura.

El president de la Cambra de Comerç de Lleida i de la Comissió Delegada de Fira de Lleida, Joan Simó, ha destacat que “la Fira Agrària de Sant Miquel-Eurofruit contribueix a què el sector fructícola català tingui molt prestigi en els mercats d’arreu i és un certamen de referència per dur-hi a terme relacions comercials entre els professionals del món agrari”.

Simó ha demanat a les administracions que apliquin polítiques efectives que contribueixin a revertir la despoblació del món rural i l’envelliment de la seva població, a impulsar la implantació de les noves tecnologies al camp per generar nous negocis, a potenciar les infraestructures a les comarques de Lleida i a connectar-les amb el Corredor Mediterrani, a desdoblar la N-240 fins al Port de Tarragona i a assolir la gratuïtat del peatge per als vehicles pesants entre les Borges Blanques i Montblanc.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha ressaltat el paper que té Sant Miquel-Eurofruit “com a aparador de la producció i la comercialització agroalimentària de les terres de Lleida i com a punt de trobada dels professionals del sector agrari”. Reñé ha enumerat diferents accions que la Diputació està desenvolupant en pro del sector, com ara la plataforma experimental d’ametller amb diferents dotacions de reg que promouen l’IRTA i l’ens provincial, el futur Hospital Veterinari que la Diputació està construint a Torrelameu (la Noguera) o el foment del consum d’aliments de proximitat amb la promoció a la fira de la campanya “Aliments del territori i tu”.

 

 

 

 

Una Fira de Sant Miquel-Eurofruit més professional i internacional que mai

La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i el ministre del sector, Luis Planas, inauguren i clouen els dos certàmens, respectivament

Els organitzadors auguren uns bons resultats

 

La 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 33a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), certàmens que tindran lloc del 27 al 30 de setembre al recinte firal lleidatà, reforcen enguany la internacionalització amb la presència d’expositors estrangers procedents de França, Portugal, Itàlia, Polònia i Guinea i l’increment de peticions d’assistència de visitants professionals de Nigèria, Guinea Bissau, Argèlia, Qatar, Pakistan i l’Índia. A més, tindrà lloc la jornada “La Política Agrària Comuna (PAC) post 2020”, que organitza el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Les principals novetats dels dos esdeveniments firals són els 10.000 m2 de superfície dedicats als tractors (amb la presència de 12 expositors d’aquest sector) i la forta presència de la maquinària pesada i agrícola al servei de l’agricultura. A més, és notable el creixement d’empreses dedicades als sectors del reg, el viverisme (noguers, ametllers, tòfona, fruita de pinyol i de llavor), l’automoció, els fertilitzants i el compostatge, l’agricultura de precisió, els recanvis i els pneumàtics per a la maquinària agrícola i el fred industrial per al control atmosfèric de la fruita.

També cal destacar un maridatge d’oli amb fruita organitzat per la DOP Les Garrigues i les 20 cooperatives que en formen part, la consolidació de la mostra “Aliments del territori i tu” i del Mercat de l’Hort a Taula i la promoció de la llet de cabra catalana. Altres activitats paral·leles interessants són la Jornada de Sanitat Vegetal, que organitza el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; les jornades relacionades amb el reg; l’àrea LleidaDrone, amb demostració d’agricultura de precisió, i la jornada “La ramaderia porcina del segle XXI”, que organitza el departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Porcins de Torrelameu.

Durant la presentació dels dos certàmens firals, que ha tingut lloc aquest matí a La Llotja de Lleida, Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació Fira de Lleida, ha incidit en que la Fira de Sant Miquel-Eurofruit té molt interès pel caràcter professional i per la internacionalització, palesa en la presència d’expositors estrangers i en la de visitants d’altres països. Fruit de la seva tasca com a regidor de l’Horta de Lleida, Larrosa ha pogut conèixer de primera mà la realitat i l’estat d’ànim dels agricultors i els ramaders i del sector agrari en general i ha augurat que “tindrem una bona fira”, atès que la gent té ganes de conèixer les darreres novetats. El paer en cap ha anunciat que el divendres 28 de setembre hi haurà una reunió de treball a la fira amb la presència de 52 alcaldes i representants municipals de la Franja per parlar de cooperació entre els ens locals del territori.

Joan Simó, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, ha destacat la consolidació de la fira amb l’augment en el nombre d’expositors i de superfície neta, gràcies, en bona part, a la presència en aquesta edició d’empreses dedicades a la venda de tractors. Eloi Bergós, vicepresident quart de la Diputació de Lleida, ha remarcat l’aposta que any rere any fa l’ens provincial pel món agrícola i ramader i pel foment del consum d’aliments de proximitat amb la promoció a la fira de la campanya “Aliments del territori i tu”.

Ramon Farré, delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, ha valorat el caràcter professional que té la Fira de Sant Miquel i Eurofruit i ha anunciat que la presència de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, que inaugurarà els dos salons, servirà per tractar temes tan cabdals com l’agricultura de precisió, les dejeccions ramaderes i l’horitzó de la PAC més enllà del 2020. Farré ha anunciat que, com a resultat del suport de la Generalitat de Catalunya al sector agrari i als dos certàmens lleidatans, el 28 de setembre està prevista la visita a la fira del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i el 29 de setembre al matí del vicepresident del Govern català, Pere Aragonès.

Increment de superfície d’exposició i d’empreses
La gran manifestació firal internacional acollirà enguany 325 expositors directes (10 més que l’edició anterior) repartits en una àrea bruta d’exposició de 64.000 m2. La superfície neta s’incrementa en un 30% gràcies a la presència enguany de 12 empreses comercialitzadores de tractors i a l’ampliació de l’àrea ocupada per firmes presents en altres edicions. Quant al programa d’activitats paral·leles, que conforma un dels principals valors afegits de la Fira Agrària de Sant Miquel, oferirà unes 60 propostes, incloses jornades tècniques, conferències, presentacions, demostracions d’agricultura de precisió (drons), reunions professionals i demostracions de productes i aliments del congrés “Aliments del territori i tu”.

El programa inclou també dos guardons clàssics, el 47è Premi del Llibre Agrari (amb 25 obres presentades) i el 3r Premi de l’Article Tècnic Agrari (amb 11 articles), d’una banda, i el 22è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària, amb la presentació de 10 equips, de l’altra.

La inauguració oficial de la Fira de Sant Miquel i del saló Eurofruit tindrà lloc el dijous 27 de setembre, a les 11.30 h, al Saló Segrià del Palau de Vidre de Fira de Lleida, i anirà a càrrec de Teresa Jordà, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. La cloenda es farà el diumenge 30 de setembre, a les 12 h, al Saló de Congressos, sota la presidència de Luis Planas, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Els dos salons romandran oberts de 10 a 20 h.

Joanpere Massana, autor de la litografia oficial de la Fira de Sant Miquel
En el decurs de l’acte s’ha presentat també la litografia oficial del certamen, una obra original de l’artista plàstic lleidatà Joanpere Massana creada amb motiu de la 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel.

L’obra se centra en el camp i la ciutat de Lleida i representa aquests valors per mitjà dels colors i de paraules com ara la llavor, l’aliment, la terra, la deu (o font), el territori o el fruit.

 

 

Com passar-se a l’Agricultura Intel·ligent amb Vunkers IoT?

  • Vunkers és una empresa que ofereix serveis de l’Internet de les Coses (IoT)
  • Ensenyament promou la recerca a la Formació Professional
  • L’empresa Vunkers aposta per la creació de vincles amb els centres de FP

Vunkers IT Experts, amb més de 10 anys d’experiència en el sector de les telecomunicacions, fa un pas més enllà i presenta, en aquesta nova edició de la Fira de Sant Miquel, una nova branca de negoci: Vunkers IoT.

Aprofitant l’esdeveniment de la Fira, l’empresa, juntament amb els instituts d’Almenar i La Salle de Mollerussa, presentaran el projecte de recerca, innovació i desenvolupament, Agricultura amb IoT, gràcies al conveni de col·laboració que se signarà properament amb Ensenyament.

Aquest projecte es desenvoluparà durant el curs acadèmic a les instal·lacions dels centres educatius, així com a les instal·lacions de la pròpia empresa, gràcies a la dotació d’equips per part de Vunkers. Destacant aquí que els alumnes tindran en tot moment un assessor tècnic que els anirà tutelant.

La finalitat d’aquesta iniciativa és la de potenciar el treball col·laboratiu entre centres, apropar als alumnes la realitat empresarial del moment i adquirir l’experiència professional necessària perquè estiguin més preparats pel món laboral un cop finalitzats els seus estudis.

Vunkers, a banda d’apostar fortament per la Formació Professional, és la millor opció per transformar l’agricultura, ja que l’empresa disposa d’una branca de negoci, dedicada única i exclusivament a l’Internet de les coses, Vunkers IoT. Aquesta divisió d’enginyers treballa constantment en projectes a mida, de serveis d’IoT, per tal d’aplicar els avantatges d’un producte innovador, econòmic i de molt baix consum, al sector agrari, independent dels grans operadors.

Els equips IoT, desenvolupats per Vunkers, disposen d’una llarga autonomia, i entre els projectes realitzats podem destacar una central meteorològica autònoma i equips de control d’humitat en el sol, per optimitzacions de reg amb portal multiusuari, tant per usuaris finals com per empreses que vulguin oferir aquests serveis.


Informació facilitada per l’empresa expositora.