Category Archives: Notícies

L’empresa lleidatana Aerofor ofereix formació de pilotatge, distribució d’aeronaus i assessorament als agricultors

La fumigació dels cultius amb drons a la demarcació de Lleida donarà un gran salt quantitatiu els propers anys gràcies a empreses com Aerofor, que es dedica a la formació de pilots, distribució i assessorament envers l’utilització d’aquestes aeronaus no tripulades. Així ho ha manifestat avui el director comercial i cofundador d’Aerofor, Eduard Ibáñez, durant la jornada “Drons a l’agricultura, i ara què?” desenvolupada a l’Àgora Tecnològica de l’Àrea 5G de Ponent, “LleidaON”, en el marc de la 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola).

Aerofor, empresa d’origen lleidatà, apostarà decididament el proper any per la fumigació amb drons i d’entrada preveu aplicar tractaments fitosanitaris a més de 2.000 hectàrees, de les quals més de la meitat a la demarcació de Lleida, segons Ibáñez. En tot cas, en la seva intervenció va voler aclarir que les aeronaus són molt indicades, sobretot, pel tractament dels cultius extensius, com ara l’arròs o el panís, però no ho són tan pels fruiters. Segons ell, els arbres fruiters amb més de 3 anys tenen un fullatge que dificulta la permeabilitat de la fumigació amb drons. Tampoc és ideal per a la vinya, tot i que depèn del tipus de tractament i de les condicions en què s’hagi de fer.

Tanmateix, Ibáñez va animar a fer aquesta mena de tractaments amb drons sempre que sigui possible, ja sigui adquirint i pilotant una aeronau o contractant empreses especialitzades. El cofundador d’Aerofor va explicar que la UE està treballant en una nova directiva europea per 2023 —que després s’haurà de desplegar amb un nou real decret i reglamentacions— amb l’objectiu, en principi, de diferenciar entre els drons i els avions i de simplificar els permisos i la burocràcia per tal de fer vols no tripulats.

Mentre tot això arriba, Ibáñez va aconsellar seguir totes les indicacions actuals i fins i tot avisar d’antuvi a les autoritats de la zona on cal fer els vols per tal que no hi hagi conflictes. També va aconsellar utilitzar l’aplicació ENAIRE Drones, una empresa del Grup Fomento que gestiona la navegació aèria a Espanya per volar amb seguretat amb els drons. Després de la seva ponència, els assistents van poder gaudir, al mateix Pavelló 4 de Fira de Lleida, d’una demostració d’un dron de gran mida i capacitat condicionat per a la fumigació de cultius.

La Fira de Sant Miquel compta enguany al Pavelló 4 amb l’Àrea 5G de Ponent “Lleida ON”, el qual funciona com una àgora tecnològica amb un atapeït programa d’activitats. La iniciativa  compta amb el suport del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat i es duu a terme dins de l’Estratègia 5G de Catalunya, amb la col·laboració del Mobile World Capital Barcelona, Fundació i2CAT, Cambra de Comerç de Lleida, Diputació de Lleida, la Paeria de Lleida i Telefónica.

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural inaugura la 67a edición de la Fira de Sant Miquel i la 36a d’Eurofruit

Teresa Jordà, Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, ha reivindicat la figura dels agricultors i dels ramaders en la gestió del territori i ha afirmat que “s’han de guanyar la vida”. Així ho ha expressat avui durant el seu parlament d’inauguració de la 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), salons que es desenvoluparan fins al 3 d’octubre al recinte de Fira de Lleida amb la presència de 290 expositors i amb la celebració d’una cinquantena d’activitats paral·leles.

Al seu discurs, la consellera ha destacat que Catalunya “és un país de referència i de prestigi pel seu sistema agroalimentari, que facilita la cohesió territorial”, a la vegada que ha apostat per la “revolució verda”, per la producció sostenible d’aliments, per la transformació tecnològica i per la promoció del paper de les dones i dels joves al sector. “Hem de recuperar l’orgull de país, amb un sistema agropecuari més equitatiu i sostenible”, ha dit.

Jordà, després de signar al llibre d’Honor de Fira de Lleida i abans de fer la tradicional visita als expositors, ha atès els mitjans de comunicació i ha reclamat al govern espanyol que la Llei de la Cadena Alimentària, el projecte de modificació de la qual s’està tramitant, empari els productors i no sigui només “una llei de cara a la galeria”. Per això, ha demanat prohibir la venda a pèrdues perquè “un productor no pot vendre per sota del preu de producció” i “s’ha de poder guanyar la vida”. Jordà ha demanat “més pressupost” per a agricultors, ramaders i sector productiu tot i que s’ha mostrat convençuda que la nova conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural comptarà amb “uns bons pressupostos”, en cas que acabin prosperant els comptes de la Generalitat per al 2022.

La consellera va estar acompanyada en l’acte d’inauguració de la Fira de Sant Miquel per l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; pel president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Jaume Saltó, i pel director general de Fira de Lleida, Oriol Oró.

En el seu parlament, Pueyo ha afirmat que la celebració de la Fira de Sant Miquel, el primer certamen presencial d’aquestes característiques que es fa a Catalunya des de la pandèmia, és tota una ”esperança” que recupera un referent europeu del sector, “un generador d’economia i de confiança”. També ha destacat que Lleida aspira a ser la capital europea de la transformació tecnològica pel que fa l’agricultura.

També ha apostat per la digitalització del sector primari el president de la Diputació, Joan Talarn, qui ha comentat que després de la crisi cal accelerar els canvis econòmics, uns canvis als quals ajuda Sant Miquel, una fira que és “un fòrum de debat sobre la transformació de l’economia verda, circular i digitalitzada”.

Per la seva part, Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç, ha recordat que Lleida “no només exporta fruita, sinó també tecnologia”. Tanmateix, ha lamentat la deslocalització d’empreses de Lleida, una qüestió preocupant i sobre la qual ha demanat el suport del Govern

de la Generalitat.

En el capítol de la seguretat sanitària cal recordar que Fira de Lleida ha implementat un avançat sistema d’Intel·ligència Artificial que, per mitjà de videocàmeres, controla la gent que entra i surt del recinte i que avisa automàticament i en temps real quan no s’acompleixin els protocols d’aforament, distància social, ús de mascareta, etc.

Els sectors presents a la fira són els de l’agricultura de precisió, la maquinària agrícola, els equipaments i serveis per a l’agricultura i la ramaderia, els productes i aliments de proximitat, l’embalatge, els viverisme, la defensa vegetal, la maquinària industrial, la protecció antigelada i antipedra, els sistemes auxiliars, el reg, els drons i l’automoció, entre altres. L’horari d’obertura al públic va de 9.30 a 20.00 h.

L‘Àgora Tecnològica que impulsa la Cambra de Comerç ofereix projectes pilot amb l’ús del 5G

L’Àgora Tecnològica de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida ha acollit avui la presentació d’un projecte de robot per eliminar les males herbes i que, per tant, eradica l’ús dels pesticides i estalvia despeses, segons va explicar ahir Ricard Pardell, de l’empresa Earth Rover, en el marc de la jornada “Projectes pilot identificats amb l’ús de la tecnologia 5G”, que organitza l’Àrea 5G de Ponent i que es desenvolupa al Pavelló 4 de la 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola).

Aquest projecte, que desenvolupa una empresa de Sant Cugat del Vallès amb suport d’una altra anglesa, consisteix en un vehicle autònom i intel·ligent que desbrossa les males herbes amb llum concentrada i que, a més, arxiva dades sobre les plantacions que ajuden els agricultors en l’augment de la producció. Pardell va explicar que volen accelerar les proves pilot d’aquest enginy durant el 2022 i que un dels llocs escollits per a fer-ho serà a la finca experimental que té l’IRTA a Mollerussa i amb la col·laboració de la Cambra de Comerç.

L’empresari va explicar que l’efectivitat d’aquest robot es pot veure alterada per la manca de cobertura 5G, de manera que va apostar per fer difusió de les aplicacions tecnològiques en el món agrari. L’Àgora Tecnològica de la Fira de Sant Miquel, que funcionarà fins el 2 d’octubre, ha programat més d’una vintena d’activitats, agrupades per àrees temàtiques: Tecnologia 5G; Digitalització i aigua; Transferència tecnològica; i Aplicacions digitals al sector agrari. Totes elles es duen a terme a l’estand de l’Àrea 5G de Ponent “Lleida ON”, situat al pavelló 4 de la Fira de Sant Miquel, i tenen com a protagonistes els diferents agents que intervenen en l’ecosistema d’innovació de les Terres de Lleida.

Les Àrees 5G són espais al territori que integren la tecnologia i els projectes empresarials per tal de crear estratègies i una cobertura per promocionar i atreure indústries tecnològiques, també en l’àmbit agropecuari, tant important a les comarques de Ponent.

La tecnologia 5G implica, per les seves característiques, una revolució en les comunicacions. Entre altres aspectes, destaca la seva gran amplada de banda, la capacitat de suportar una altíssima densitat de dispositius (fins a un milió per m²), la reducció de la latència, la flexibilitat en el desplegament i l’operació de xarxes, així com una millor eficiència energètica.

Les noves xarxes 5G representen, a més, una gran innovació en la tecnologia i una innovació disruptiva en el servei. La 5G oferirà tota una nova col·lecció de serveis en mobilitat que generaran un nou paradigma, el qual implicarà l’aparició de serveis disruptius respecte de la 4G, proporcionaran funcionalitats fins ara inèdites en les comunicacions mòbils, generaran nous models de comunicació i, en conseqüència, una nova gamma de models de negoci possibles.

Tindran lloc del 30 de setembre al 3 d’octubre amb caràcter presencial i aplegaran 290 expositors i una cinquantena d’activitats paral·leles

La Fira Agrària de Sant Miquel i Eurofruit, salons que obriran les portes el proper dijous amb 290 expositors i una cinquantena d’activitats paral·leles, donaran el tret de sortida a la temporada de fires de tardor i iniciaran el procés de normalització de l’activitat firal a Lleida, ja que “esdevindran el primer gran certamen català que recupera el format presencial des de l’inici de la pandèmia”, segons ha afirmat Miquel Pueyo, alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació Fira de Lleida. La 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) tindran lloc del 30 de setembre al 3 d’octubre a les instal·lacions de Fira de Lleida i oferiran una àmplia i variada exposició de 54.000 m².

Pueyo, després de remarcar que Sant Miquel i Eurofruit han esdevingut “la gran cita econòmica de les terres de Lleida”, ha asseverat que un dels trets diferencials del certamen agrari és “la seva vocació d’innovar i d’actuar com un canal per difondre les noves tendències i els nous avenços en l’àmbit agroalimentari, sobretot a través de les jornades tècniques i la resta d’activitats paral·leles”. Jornades que “responen a les preocupacions i interessos del sector i que estan centrades en temes d’actualita, com l’estratègia europea de la nova PAC o el canvi climàtic”, ha afegit el paer en cap.

L’alcalde ha incidit en algunes novetats del saló com el nou Espai 5G, coordinat per la Cambra de Comerç de Lleida, que albergarà presentacions de projectes d’aquest àmbit, empreses startup (firmes de nova creació que comercialitzen productes o serveis a través de l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació ), entitats i institucions que promouen aquesta tecnologia innovadora, etc.

Elpresident de la Diputació de Lleida,Joan Talarn, ha dit que Sant Miquel i Eurofruit són el certamen català més important en l’àmbit agroalimentari i un aparador de l’economia del territori lleidatà, afegint que el saló respon al plantejament de la Diputació d’“aconseguir la transformació econòmica del territori i apostar per una economia verda, circular i altament digitalitzada”. Talarn ha anunciat que la Institució lleidatana presentarà a la fira un nou projecte, el portal web “M’hi trobaràs” (un lloc de trobada entre empresaris, productors i consumidors), així com un videoclip que vol ser un reconeixement als empresaris que han tirat endavant l’economia malgrat el handicap de la pandèmia.

De la seva banda, Jaume Saltó, president de la Cambra Oficial de Comerç de Lleida, ha incidit en que la Fira de Sant Miquel és una plataforma necessària per impulsar la innovació i la transformació digital del sector agroalimentari, en la qual emprenedors i empreses consolidades presenten les seves novetats en l’àmbit tecnològic. “Lleida és referent en exportacions de fruita i en proteïna animal, però també ha de convertir-se en exportadora de tecnologia lligada al sector agroalimentari, i la Fira de Sant Miquel és el millor aparador de tot aquest sector tecnològic”, ha reblat.

Bernat Solé, delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, després d’incidir en el fet que “Lleida és punta de llança” en la recuperació de la normalitat firal gràcies a la celebració de la Fira de Sant Miquel, ha dit que aquesta edició esdevindrà un referent en els àmbits de la digitalització i la recerca de sistemes de màxima eficiència.

En aquest sentit, ha anunciat que el certamen acollirà 7 jornades al voltant del Pla Anual de Transferència Tecnològica elaborat per la Generalitat. Es tracta de les jornades centrades en el Compostatge a la pròpia granja; El canvi climàtic, la biodiversitat i els regadius; la Desinformació alimentària (les “fake news”); Cap a una Bioeconomia Circular a Catalunya-Congrés BIT 2022; el dilema entre Sobirania energètica o sobirania alimentària; la Sanitat vegetal (el paper de les ADVs en el nou escenari europeu), i L’olivera i fruits secs: ajudes de la nova PAC i el màxim aprofitament dels recursos naturals.

El director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, ha recordat que, per tal de garantir la seguretat de visitants i expositors, Fira de Lleida ha implementat un avançat sistema d’Intel·ligència Artificial que, per mitjà de videocàmeres, controla la gent que entra i surt del recinte i que avisa automàticament i en temps real quan no s’acompleixin els protocols d’aforament, distància social, ús de mascareta, etc.

A més, s’han digitalitzat diversos processos (registre de visitant, obtenció de l’entrada i pagament online), s’han reforçat els equips de seguretat i de neteja, s’han creat de punts de desinfecció, s’han millorat els sistemes de captació d’aire i ventilació, etc. L’organització calcula que el recinte firal pot acollir simultàniament un màxim de 10.000 persones.

Les fires presencials, “insubstituïbles”

Oró ha matisat que, segons l’experiència dels organitzadors firals, la digitalització de les fires pot constituir un complement a la part presencial, però no substituir-la, ja que la trobada presencial “suposa que, en un lloc i en un moment concrets, es produeix una congregació de persones de diferents àmbits que generen una informació de tot tipus i una interrelació amb la clientela i amb la competència que no es dona en el format digital”. El canal digital “ens ha ajudat a arribar més lluny del que ens permet la fira presencial (amb jornades en streaming, missions comercials online, etc.), però ara per ara aquesta última és insubstituïble”, ha conclòs. 

Un altre novetat d’aquesta edició és l’ampliació de l’Àrea d’Automoció, que tindrà una superfície de 3.000 m² i acollirà més de 300 vehicles, que representaran el 90% de les marques que es comercialitzen a Lleida.

La internacionalitat de la fira quedarà ben reflectida en la presència d’expositors estrangers i en la missió inversa virtual del sector agrícola amb distribuïdors i importadors de 10 països (Xile, Costa Rica, Etiòpia, Gana, Kènia, Marroc, Perú, República Dominicana, Sudàfrica i Turquia).                                                     

El certamen ha programat també quasi 50 activitats paral·leles, entre jornades tècniques, conferències, presentacions, demostracions de drons (àmbit de l’agricultura de precisió), reunions professionals i demostracions de productes i aliments del territori.

Els sectors presents a la fira seran els de l’agricultura de precisió, la maquinària agrícola, els equipaments i serveis per a l’agricultura i la ramaderia, els productes i aliments de proximitat, l’embalatge, els viveristes, la defensa vegetal, la maquinària industrial, la protecció antipedra, els sistemes auxiliars, el reg, els drons i l’automoció, entre altres.

Cal recordar que la fira és el marc del Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària, així com Premi del Llibre Agrari i del Premi de l’Article Tècnic Agrari.

A banda del seu gran interès per als professionals del camps (agricultors i ramaders), el doble saló ofereix mols atractius per al gran públic, com la venda de productes de proximitat, la presència d’equipaments agrícoles espectaculars, les exhibicions de drons, la Fira de l’Automoció o l’oferta de restauració, entre altres.

L’horari d’obertura de la fira al públic anirà de 9.30 a 20.00 h.

LleidaDrone presentarà, dins de l’Àrea5G de Ponent, l’innovador projecte Crop Doc, una aplicación d’intel·ligència artificial per a detectar foc bacterià en pomera

El dron més gran d’ús agrícola, el DJI T6 Agras, serà una de les atraccions de la propera edició de Sant Miquel i Eurofruit. Entre les diverses activitats que oferirà el saló en l’àmbit dels drones, destaquen les exhibicions de vol d’una cinquantena d’aparells, entre els quals el DJI T6 Agras, un giny de 252 × 221,2 × 72 cm (amb els braços i les hèlixs desplegades) pensat per a treballar de forma eficient en qualsevol condició i terreny. Aquest dron vindrà de la mà de LleidaDrone i de l’empresa lleidatana especialista en aquestes màquines Aerofor. Una altra de les novetats que presentarà LleidaDrone és el projecte Crop Doc Terminal, una avançada aplicació d’Intel·ligència Artificial pensada per a l’Smart Agro.

El DJI T6 Agras és un dron estanc a la pols i a l’aigua i amb un sistema de detecció capaç d’esquivar obstacles que li permet polvoritzar fins i tot sobre arbres plantats en vessants inclinats. Té una gran capacitat de càrrega (incorpora un dipòsit amb 16 litres que polvoritza fins a 6,5 ​​metres d’ample). És capaç de fumigar 10 hectàrees en una hora, un 67% més que el model anterior. Malgrat les grans dimensions, el seu nou disseny modular permet reduir fins a un 75% el seu volum per facilitar el transport. El cos de l’aeronau està fabricat en fibra de carboni, que aporta més lleugeresa i resistència. El control a distància abasta fins als 3 km.  

LleidaDrone serà present també a l’Àrea 5G de Ponent amb la presentació, el dissabte a les 11.15 h, del projecte Crop Doc Terminal, una aplicació d’Intel·ligència Artificial pensada per a l’Smart Agro, devenvolupada als Laboratoris TIC del Parc Científic de Lleida amb col·laboració de LleidaDrone. Es tracta d’un sistema per detectar foc bacterià en pomera (en el futur el sistema es desenvoluparà per reconèixer altres plagues vegetals en diferents tipus de fruiters). L’aplicació implementa dos sistemes hardware, un TPU Coral de Google i una Jet Sonamu Nvidia, que permeten identificar la malaltia fent una fotografia de l’arbre afectat i comparant-la amb més de 25.000 imatges de la planta en diferents estats (malalta o no), que l’aparell té en memòria.

El dispositiu accelera 100 vegades velocitat de processament respecte a un mòbil i també té comunicacions 5G per poder transmetre a altíssima velocitat cents de fotografies baixades del núvol, encara que també pot funcionar en mode sense connexió, per poder treballar en zones amb nul·la connectivitat. En el futur es preveu que funcioni un model “federat”, en el qual diferents agricultors que utilitzin el dispositiu puguin compartir automàticament el seu model al núvol, de manera que tots puguin aprofitar l’experiència de la resta. Cal dir que si un agricultor descobreix un error en la detecció de la malaltia per part del dispositiu, ell mateix ho pot corregir i d’aquesta manera l’experiència d’aquest usuari servirà per als altres pagesos. Aquest projecte ha estat finalista al Challenge 5G de l’operadora nacional Orange.

A més del vol del DJI T6 Agras, LleidaDrone Arena, la xarxa indoor de vols de LleidaDrone, que estarà situada al Pavelló 4, acollirà les proves i exhibicions d’una cinquantena de drones controlats per diferents pilots i col·laboradors de l’entitat.

El dissabte a partir de les 12.00 h LleidaDrone participarà també en la jornada de l’Horta de Lleida a l’estand de la Paeria, en aquest cas amb la presentació del projecte Simulador de Pagès. D’altra banda, l’entitat exposarà vídeos amb els últims avenços relatius al projecte Dronecoria i posarà a disposició del públic 4 ordinadors per tal que joves i infants juguin al projecte de creació de continguts i difusió de l’Horta de Lleida “Simulador de Pagès”. 

A l’espai Corner de Ponent Aerospace, finalment, l’spinoff de LleidaDrone, P.E.R.A. estarà present amb diferents continguts i projectes, com els relatius als estudiants becats per Google que aquest estiu han fet visualitzacions espacials a la plataforma Liquid Galaxy.

L’Associació LleidaDrone va ser fundada l’any 2011 al Parc Científic i Tecnològic de Lleida i ha desenvolupat més de 70 esdeveniments a Lleida, a Catalunya, a la resta de l’Estat i a diversos països europeus, sempre amb la filosofia d’oferir activitats de difusió de projectes i tecnologia dron sense ànim de lucre.

Entre jornades, presentacions, conferències, exhibicions de drons, reunions professionals, demostracions de productes i aliments del territori i altres accions formatives i informatives

Amb temes com la sostenibilitat, el canvi climàtic, la sanitat vegetal, la sobirania alimentària, el finançament, els recursos forestals, la maquinària agrícola, el reg o l’agricultura de precisió

La Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit acolliran enguany més de 40 activitats tècniques, entre jornades, presentacions, conferències, exhibicions de drons en el marc de l’agricultura de precisió, reunions professionals, demostracions de productes i aliments del territori i altres accions formatives i informatives. Les temàtiques que es tractaran fan referència als àmbits de la sostenibilitat, el canvi climàtic, el finançament agrari, la sanitat vegetal, la sobirania alimentària, els recursos forestals, la maquinària agrícola, el reg o l’agricultura de precisió, entre altres.

Les jornades i presentacions ja confirmades se centraran en continguts molt diversos, com són el Compostatge a la pròpia granja; La problemàtica de la fauna salvatge en els cultius fruiters i extensius; les Línies de finançament d’ENISA (Empresa Nacional de Innovación Sociedad Anónima); la Digitalització en cultius d’alt valor a l’abast de l’agricultor; El canvi climàtic, la biodiversitat i els regadius; la Desinformació alimentària (les “fake news”); Cap a una Bioeconomia Circular a Catalunya-Congrés BIT 2022; la Sanitat vegetal (el paper de les ADV en el nou escenari europeu), o el dilema entre Sobirania energètica o sobirania alimentària.

Igualment, són interessants les jornades sobre els Resultats de el Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial: El Bosc (el primer recurs de l’economia verda); la Maquinària agrícola de precisió; Irriga Control: solucions intel·ligents per a la digitalització de les finques agrícoles; L’olivera i fruits secs: ajudes de la nova PAC i el màxim aprofitament dels recursos naturals, o la Jornada sobre l’herbicida Glifosat.

El saló acollirà també trobades professionals com la reunió del Consell de Col·legis d’Agents Comercials de Catalunya, l’assemblea de socis de la FECOC (Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum) o la reunió del jurat del Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària.

Cal afegir les diverses activitats (exposició, exhibicions, presentacions, jocs) organitzades per Lleidadrone i la Missió Inversa Virtual Agrotech 2021, que comptarà amb la participació de 10 països (Xile, Costa Rica, Etiòpia, Guanya, Kenya, Marroc, Perú, República Dominicana, Sudàfrica i Turquia).

La 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) tindran lloc del 30 de setembre al 3 d’octubre a les instal·lacions de Fira de Lleida.

INOTRUF és una empresa dedicada a la producció de planta micorizada amb tòfona negra (T. melanosporum) i tòfona d’estiu (Tuber aestivum, T. uncinatum). Disposem de les més modernes instal·lacions per a la producció de planta micorizada d’alta qualitat.

Tenim 1400 m² d’hivernacles dedicats tant a la pre-germinació i germinació de llavors com a el creixement de la planta inoculada, el nostre afany per innovar i seguir posicionats com a referents a nivell nacional i internacional, ens ha portat dotar-nos de les més modernes tecnologies. En el nostre laboratori vam realitzar els controls interns de qualitat de les plantes, d’acord amb les exigències de mercat.

La nostra màxima preocupació és obtenir un alt nivell de qualitat dels productes que surten del nostre viver. Estem a la seva disposició per atendre les seves necessitats, desitjos i comandes especials. Posarem tot el nostre esforç en aconseguir el que necessiti.

Li oferim una àmplia gamma de productes, recolzats per un equip que es caracteritza per la seva professionalitat, tracte cordial i esperit de servei.

Ens poden trobar a:
La nostra web: www.inotruf.com
Facebook: @InotrufPlantasTruferas
Instagram: @inotruf

Informació facilitada per l’empresa expositora.

Ambdós salons tindran lloc del 30 de setembre al 3 d’octubre amb caràcter presencial

La Fira Agrària de Sant Miquel i del saló Eurofruit han assolit ja el 88% d’ocupació de la superfície bruta d’exposició total (64.000 m²), a falta de de dos mesos per a la seva celebració. La 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) tindran lloc del 30 de setembre al 3 d’octubre a les instal·lacions de Fira de Lleida.

El director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, considera que el ritme de contractació és correcte, considerant les actuals circumstàncies, i confia en poder celebrar “una bona fira de caràcter presencial, sempre és clar que les condicions i les directrius sanitàries vigents en aquelles dates ho permetin”. Oró recorda que Sant Miquel i Eurofruit constitueixen una important plataforma de suport al món agrari, especialment en aquests moments de pandèmia, i que Fira de Lleida “està fent un gran esforç per garantir la celebració d’una fira atractiva, completa i segura”.

Cal recordar que el certamen comptarà amb una solució pionera d’Intel·ligència Artificial implementada per Fira de Lleida per assegurar la seguretat sanitària d’expositors i visitants. Es tracta d’un sistema de videocàmeres que controlarà la gent que entra i surt del recinte firal i avisarà automàticament i en temps real quan no s’acompleixin els protocols d’aforament, distància social, ús de mascareta, etc., amb la qual cosa el personal de seguretat podrà actuar per esmenar la situació.  

Sant Miquel i Eurofruit exhibiran una àmplia exposició centrada en la maquinària agrícola, l’agricultura de precisió, els equips i els serveis per a l’agricultura i la ramaderia, els productes agroalimentaris de proximitat, l’automoció, els serveis financers i les assegurances.

La Fira Agrària de Sant Miquel i Eurofruit acolliran un gran nombre d’expositors de l’Estat espanyol i d’altres països europeus, segons les previsions de Fira de Lleida, amb un programa d’activitats paral·leles que inclourà jornades tècniques, conferències, presentacions, demostracions de drons en l’àmbit de l’agricultura de precisió i reunions professionals, entre altres.

Igualment, els dos certàmens firals seran el marc de la celebració de la 50a edició del Premi del Llibre Agrari, dotat amb 3.000 euros, i la 6a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari, dotat amb 1.000 euros.

El sector dels fruits secs serà present a la Fira de Sant Miquel i al saló Eurofruit de la mà de diverses empreses expositores, que presentaran maquinària per a la recol·lecció, processat i post-processat d’aquests productes. Els fruits secs han anat adquirint protagonisme en les darreres edicions del saló lleidatà gràcies a la participació d’empreses d’equipaments i de comercialització de fruits secs, a més de l’organització de jornades i presentacions dedicades a aquests productes.

L’edició d’enguany, a més, comptarà amb la presència de firmes com Renatus Agro, prestigiosa empresa centrada en tot tipus d’equipaments (de collita, processat i post-processat) d’ametlles, avellanes, pistatxos i altres fruits. La firma manxega està especialitzada en la maquinària per al pistatxo (amb aparells per separar les branquetes, pelar, netejar, eliminar els buits, calibrar i assecar els festucs).

Els fruits secs, una alternativa de futur
En els darrers anys el fort augment de la demanda internacional ha comportat que agricultors catalans, i especialment de Lleida, incrementessin la producció de fruits secs. Alguns factors que han portat a apostar per aquests cultius és l’ampli coneixement que en tenen els agricultors, així com la disposició de milers d’hectàrees que van entrant en regadiu en el sector del Canal Segarra-Garrigues, les quals donen grans possibilitats de posar en marxa conreus amb uns rendiments econòmics superiors als de la fruita dolça.

D’altra banda, les varietats tradicionals d’ametlla —la llargueta i la marcona— estan essent substituïdes per altres varietats similars que tenen avantatges com el fet que són de floració tardana, la qual cosa els hi permet escapar de les gelades, o que són autofèrtils, la qual cosa estalvia intervencions de fertilització, que poden ser complicades per la climatologia o la manca de fertilitzadors. De fet, els fruits secs en general pateixen menys per les inclemències meteorològiques.

Cal recordar que el cultiu de l’ametller, el noguer i l’avellaner està força arrelat a Catalunya (els dos primers a la demarcació de Lleida i el darrer a la de Tarragona) i que l’Estat espanyol és el tercer productor d’ametlla del món i el cinquè productor d’avellana.

Previsions per a la campanya 2020-2021
Segons el Ministeri d’Agricultura, la previsió de collita d’ametlla per a la campanya 2020-2021 és de 353.705 tones en closca, un 4% superior a la campanya anterior, mentre que la previsió d’avellana és de 12.324 tones, un1,6% per sobre de la passada campanya. També s’ha destacat la importància del cultiu ecològic, on els fruits secs representen el 30% el total de la superfície en ecològic de cultius permanents.

Cal recordar que, degut a les dificultats que travessa aquest sector derivades de la crisi sanitària de la COVID-19 (que ha reduït el comerç internacional, i ha provocat una baixada del consum en els establiments de restauració), el sector compta amb diferents mesures d’ajuda impulsades pel Govern central, com el finançament d’empreses afectades per la crisi.

El Ministeri va animar també les organitzacions de productors (OP) de fruites i hortalisses a maximitzar la utilització dels fons comunitaris. Si bé el nivell d’integració en OP a nivell sectorial s’ha anat incrementant en els últims anys fins a arribar al 50%, encara persisteixen diferències en funció dels productes. Així, mentre el 68% de la producció d’ametlla està integrada en OP, en altres cultius en expansió (pistatxo i noguera) la comercialització a través d’aquestes figures no arriba al 2% de la producció.

El Ministeri va presentar també una anàlisi de superfície plantada, en la qual s’indicava que l’ametlla representa un 21% del total de la superfície declarada d’aquest tipus de cultiu, mentre que el pistatxo suposa un 67% i la noguera un 36%, en una expansió afavorida per la creixent demanda europea.

Així mateix, el Ministeri va destacar la importància del cultiu en ecològic, on els fruits secs representen el 30% el total de la superfície en ecològic de cultius permanents, amb un creixement anual del 9% i una implantació actual del 26%. La producció en ecològic suposa una gran oportunitat per a aquest sector, a causa de la menor competència amb altres països productors.