La nutrició per mitjà del reg (fertirrigació) comporta una alta exigència pel que fa a l’abonat. Una mínima manipulació en el lloc de consum i una alta precisió en les aportacions, són necessaris per reduir el manteniment dels sistemes de reg i augmentar l’eficiència dels fertilitzants. El contingut de Nitrogen en forma nítrica –immediatament disponible per a la planta– i l’alt contingut en Calci són clau per a l’obtenció d’una major producció i una major vida útil dels fruits.
El calci, juntament amb el nitrogen i el potassi, és el macronutrient més important en fruiters de pinyol i de llavor. Aquest nutrient és absorbit a través dels àpexs de les arrels en forma iònica, i la seva absorció depèn de factors exògens (contingut d’aigua, pH, grau de ventilació, temperatura …) i endògens (paret cel·lular, respiració, fotosíntesi, transpiració …)
El calci és transportat a les fulles i als fruits en desenvolupament a través del corrent de la transpiració, via xilema. El transport de calci a les fulles sembla estar més relacionat amb la taxa de creixement de les arrels que amb la dels brots (Scaife i Clarkson, 1978). Durant el desenvolupament foliar i dels brots, la concentració de calci augmenta; per això, són necessàries grans quantitats de calci dins de la planta per garantir un creixement saludable.
Quan el fruit arriba a uns 50 g, més del 50% de la quantitat total de calci que tindrà finalment ja es troba en el mateix. Per tant, és fonamental que les aportacions de calci aplicat via sòl es facin abans d’aquesta etapa; l’aplicació al sòl de nitrat de calci a la primavera augmenta el rendiment del cultiu i al mateix temps subministra calci al fruit millorant la fermesa del mateix. A partir d’aquesta fase, hauran d’emprar polvoritzacions al fruit fins a la recol·lecció (principalment en fruiters de llavor) per completar els nivells de calci (com més gran és el nombre d’aplicacions, millor és el resultat).
L’aportació de calci augmenta la producció, la mida i el pes del fruit, la fermesa, la coloració i l’acidesa (vitamina C). També incrementa els continguts de TSS i de sucres, el sabor i la suculència, mentre que al seu torn redueix la “taca amarga”, la podridura interna dels fruits i el reverdiment, millora la resistència a Botrytis cinérea i minimitza el picat del fruit.
Marschner (1995) descriu que qualsevol augment de concentració de calci, per petit que sigui, ajuda a prevenir o a disminuir dràsticament les pèrdues econòmiques que ocasionen les malalties associades amb l’emmagatzematge, com la podridura causada per Gloesporium. D’altra banda, Fallahi et al. (1997) afirma que concentracions altes de calci en fruits augmenten la seva longevitat postcollita, alentint la senescència i suprimint la descomposició que produeixen determinats microorganismes patògens. Atenent a aquestes premisses, és important mantenir els nivells per sobre de 5 mg / 100 g de pes fresc en l’època de la collita per minimitzar els problemes de qualitat en l’emmagatzematge.
Informació facilitada per l’empresa expositora.